Avui faré la meva
última entrada de COED, per tant, com que és especial no posaré com en les altres
entrades el que hem anat fent al llarg del semestre, sinó que serà una petita reflexió
del que m’ha aportat l’assignatura.
Primerament, pensava que aquesta
assignatura seria com les que sempre havia fet al llarg del batxillerat: escriure
sense parar, molta teoria, molt estudiar, en definitiva, fer colzes. Però, a
mesura que hem anat fent les activitats, m’ha sorprès lo entretinguda que era. És clar que hi ha hagut part d’estudi
i teoria, però la manera com han estat plantejades les classes ha fet que l'assignatura fos més senzilla. Gràcies Imma per haver fet les classes tant dinàmiques i amb
carinyo!
Segonament, vull dir que escriure en
aquest blog m’ha sigut de gran ajuda. Aquestes reflexions en les entrades aconsegueixen
repassar el que has fet a classe i deixa que els coneixements te’ls facis teus.
He de dir que la part de construcció del blog que més m’ha agradat ha sigut la d’ampliació,
més que el plantejament i la reflexió, ja que donava la llibertat de fer una
petita aportació a l’assignatura potenciant la pròpia creativitat. I, confesso que
tenia molt en compte que quedés estèticament bé la combinació de les imatges i
el text.
Per acabar, les dues entrades de les que estic més satisfeta són la de la descripció i la de comunicació digital, ja que potser hi ha
més reflexió i ampliació, encara que les altres també estan força bé.
Bé, i ara sí que ja dic adéu dient molt
bones festes i feliç any 2012!
Per acabar el meu blog de GITIC faré la meva
última entrada fent una reflexió de com m’han servit les diverses sessions.
Per una banda, vull centrar-me en el blog.
El fet d’escriure i publicar m’ha donat la possibilitat de repassar i reflexionar
lliurement amb les meves pròpies paraules els aprenentatges que anàvem donant a
l’aula. Estic bastant satisfeta de com m’ha quedat finalment perquè he tingut present
les reflexions de cada activitat i de que tot quedés rodó afegint imatges i enllaços.
Per l’altra banda, GITIC m’ha servit per ampliar
petites coses que ja s’havia com ara el Twitter. Però, majoritàriament, m’ha
donat a conèixer eines o programes que no sabia que existissis. Cada classe era
una sorpresa. L’aprenentatge d’algunes activitats m’han ajudat moltíssim per
fer els treballs en grups com és el cas de Google Documents o el Prezi. I també
hi ha hagut altres activitats que m’han semblat molt interessants com ara
l’Scratch que ben segur que quan faci de mestra donaré una classe dedicada a
aquest programa.
Per acabar, vull dir que GITIC
ha estat com un tast de moltes de les coses que podem aprendre en aquest món digital.
El Jorge ens ha donat a l’abast molts recursos útils que nosaltres podrem
utilitzar quan siguem mestres, però, tot i això, hem de tenir les portes ben
obertes amb les TIC, ja que aquest món canvia en una velocitat impressionant i
els mestres no ens podem permetre quedar-nos enrere.
I ara sí que dic adéu desitjant molt
bones festes i feliç 2012!
La Taxonomia de Bloom és un esquema on es representa ordenats per nivells
quines són les habilitats del pensament humà. Va ser creat, principalment, com
a eina per establir objectius en l’aprenentatge, per tant, un significat
sinònim de la Taxonomia de Bloom es podria entendre com: els objectius del
procés d’aprenentatge. D’aquesta manera, els educador hem d’agafar aquesta eina
fonamental com a marc per establir els nostres propòsits d’ensenyament.
Fa relativament poc s’ha actualitzat la Taxonomia de Bloom encaixant-la en
el món digital completant cada categoria amb nous verbs i eines que
possibiliten el desenvolupament de les habilitats de Recordar, Comprendre,
Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear, les quals es troben, ordenades per aquest
mateix ordre, les que són d’ordre d’inferior i les que són de superior (com es
pot veure en la imatge).
A continuació aplicarem les diverses activitats que hem anat fet a GITIC i
COED amb les habilitats de pensament que presenta la Taxonomia de Bloom. Començarem
per les d’ordre inferior i anirem pujant per el seu grau de complexitat.
Recordar també inclou en la Taxonomia digital de
Bloom verbs com reconèixer, llistar, descriure, identificar, localitzar,
trobar, etc. Podríem relacionar-ho a GITIC per exemple amb la recerca per
Internet ja sigui en cercadors com Google, Youtube, etc; “tweetejar” o
utilitzar bookmarklets en el Mr. Wong, ja que marques i classifiques determinades
adreces preferides. A COED el podríem relacionar alhora d’escriure i subratllar
un text o recordar un determinat esquema.
Comprendre també significa interpretar, resumir, classificar,
comparar, explicar, exemplificar, etc. Per una banda a GITIC ho relacionem en
participar en les xarxes socials, però amb la intenció de comentar. En aquest
cas també parlaríem del Twitter o bé dels blogs. Etiquetar en el Mr. Wong i
posar un petit significat clau de l’adreça, també estaria en aquest nivell d’habilitats
del pensament. Per l’altra banda a COED podríem relacionar comprendre amb fer
una breu síntesi o també per exemple quan en un treball en grup poses en comú els diferents aspectes d’un text, ja que a la vegada contribueixes i expliques.
Aplicar també vol dir exercir, utilitzar, executar,
etc. Per exemple pel que fa a GITIC ho podríem comparar amb publicar a Blogger
en el nostre dossier d’aprenentatge, ja que aniríem comentant a les nostres entrades el que aprenem. I, pel que fa a COED, precisament aplicaríem la teoria
treballada a classe amb la pràctica. Per exemple, el que llegim a Com parlar bé en públic després ho aplicaríem
en els nostres discursos.
Analitzar amb altres paraules també significa
comparar, atribuir, trobar, estructurar, integrar, etc. A GITIC
utilitzant CmapTools, Pearltrees o Mr. Wong analitzaries conceptes i per
tant els organitzaries, estructuraries, enllaçaries, atribuiries etiquetes,
entre d’altres. A COED, en canvi, seria fer el teu propi esquema de continguts
teòrics o bé analitzar els propis treballs o els dels altres per millorar.
Avaluar és igual a altres verbs comrevisar, formular hipòtesi, criticar,
experimentar, jutjar, provar, detectar, etc.A GTIC entraria per exemple publicar o comentar més profundament
en blogs i a COED fer per exemple un autoavaluació de la recitació del poema
enfocant-t’ho, es clar, cap a una millora per complir els requisits del significat
d’avaluar. També una altra activitat com a exemple seria l’avaluació de les
exposicions d’Identitat i territori com a model d’avaluació per al altres però
més per a tu mateix.
Crear finalment també significa dissenyar,
contribuir, planejar, produir, idear, elaborar, etc. Seria per GITIC qualsevol
programa que fos creatiu com l’Scratch o de creació de vídeo com el Movie
Maker. A COED seria qualsevol treball
que fos individual com per exemple el de Qui ets, tu? o que també fos en grup
com el d’Indentitat i territori, ja que es necessària la col·laboració, el
debat, la planificació, l’elaboració, la imaginació, etc.
Charles Crook planteja l’ús de l’ordinador
dins de les aules educatives. Segons aquest autor hi ha quatre models d’ús que
es poden plantejar en forma de metàfores les quals ens faciliten entendre com
les noves tecnologies ens ajuden a aprendre. Per tant, l’ordinador té diversos
papers: l’ordinador com a tutor, l’ordinador com a alumne, l’ordinador com a
simulador i l’ordinador com a eina; que equivalen a les metàfores: tutorial, de
la construcció, del laboratori i de la caixa d’eines.
Ampliaré dos de les quatre metàfores que m’han semblat més interessants i
les relacionaré amb algunes activitats realitzades a GITIC.
Primerament parlaré de la metàfora
de la construcció o l’ordinador com
a l’alumne. Bàsicament es tracta d’una visió de l’ús educatiu de l’ordinador
centrat en l’alumne el qual controla o domina la màquina, no al revés. És un
aprenentatge exploratori, per descoberta, seguint un procés reflexiu i actiu. El
nen és el qui inventa, construeix, ensenya donant instruccions a l’ordinador. L’alumne
és el protagonista del seu propi ensenyament i el mestre l’acompanya en el seu
procés de treball procurant de que obtingui les pròpies i també bones
reflexions. Amb altres paraules, seria una descoberta guiada.
Alguna de les activitats que anirien lligada amb aquesta metàfora de la
construcció seria per exemple l’Scratch com un programa en que l’experimentació
amb les idees es fa a través de l'invent de
personatges, històries, textos i moviment. A més, el fet de que sigui un
programa que es comparteixi amb altres usuaris i, per tant, es comparari; facilita
que hi hagi més recursos per crear nous dissenys.
Un altre activitat que es podria relacionar, però potser no resultaria tant
creativa com l’Scratch, seria el Prezi, ja que també té una part artística de
crear moviment amb les imatges, textos, vídeos, etc.
La veritat és que ara m’estic adonant que molts programes treballats a
GITIC són fruit de saber anar provant i, sobretot, d’anar agafant confiança com
serien el cas de Movie Maker i Audacity. Dos programes de Windows que la part
visual i el so són els dos fonaments principals de l’experimentació.
Personalment, aquest programes o eines no me’ls han ensenyat, he sigut jo
que de mica en mica he anat aprenent i descobrint per mi sola com funcionen. I
crec que així és quan més es gaudeix de l’aprenentatge, perquè te’l fas teu.
Segonament vull parlar de la
metàfora de la caixa d’eines o l’ordinador
com a eina. L’ús de l’ordinador com a suport per gestionar i organitzar els
aprenentatges dels alumnes.
Podríem aquí esmentar diverses activitats dutes a terme a GITIC com ara el
CmapTools. Una eina que permet mitjançant un esquema conceptual construir de
manera clara els propis aprenentatges i, per tant, ordenar-los amb la
possibilitat d’incloure enllaços amb adreces web.
Després, una altra eina que també és molt semblant seria el Pearltrees com
a organitzador de webs, blogs, notícies, etc. que entre aquestes la connexió de
coneixements no es faria amb paraules clau, a diferència de CmapTools, sinó amb
adreces.
Finalment, si volem un bon organitzador per tenir-ho tot allò classificat i
ordenat el Mr. Wong és l’eina més eficaç per emmagatzemar tot allò que ens
pugui interessar. A més, les etiquetes, que ajuden a ordenar les adreces, tenen
la possibilitat de posar una breu descripció com a recordatori del què s'ha guardat.
Durant els
tres últims dimecres de COED hem estat fent una hora dedicada a la
recitació de poemes. Cadascú de la classe s'ha hagut d'aprendre un poema que fos
català, d'autor reconegut i que durés un temps d'un o dos minuts per després
recitar-lo de memòria davant de tota la classe. El meu poeta escollit he volgut
que fos una mica diferent als altres, és a dir, que l'autor no fos un dels poetes
populars català i que per tant fos modern. Bàsicament perquè cridés l'atenció al públic. El
final m'he decantat pel poeta i científic David Jou catedràtic de física de la
Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de
la Reial Acadèmia de Doctors. És autor d'una àmplia obra científica i poètica
que ha estat parcialment traduïda a diverses llengües. El poema triat es
diu l'Infinit i Jou aconsegueix transmetre aquest misteri que envolta l'univers
gràcies al seu llenguatge poètic.
L’infinit - Les
escriptures de l’Univers
Em negaves, infinit,
m’anul·laves sota túmuls de
llum indiferent,
m’aclaparaves amb vertígens de
buit,
m’esglaiaves amb silencis
d’astres mort,
creixies sense fi en tots els
telescopis,
i sabíem que seguies més enllà
de tota mirada,
de tota fantasia del desig i
tota gosadia de la ment.
Però ara sentim una altra música:
si no fossis tan gran no
podríem ser,
el foc de les estrelles no ens
hauria sabut coure.
El nostre preu és l’infinit,
maternal, paternal, fredament
condescendent,
clavat a l’ànima en forma de
nostàlgia,
un pes massa gran per
resistir-lo,
però no de buidor
sinó de no saber com dir una
carn tan fosca
amb claror que estigui a
l’altura de tants astres.
Germans de l’infinit però clavats a la mort,
sense saber com acceptar la
finitud del temps
ni com omplir d’infinitud la
vida,
sota túmuls de llum
indiferent,
sota vertígens de buit,
sota silencis d’astres morts,
però sabent que són un preu
que no sabem com valdre.
A continuació us deixo alguns dels títols de les obres
poètiques i científiques perquè tingueu més referències sobre David Jou:
Com que dintre de poc serem professors de primària i uns del reptes que ens hem d'enfrontar és en saber-nos expressar bé en públic ens hem llegit el llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat titulat Com parlar bé en públic.
Aquest llibre manual aconsegueix que se't quedi una ideal general de com es prepara un discurs, quines són les tècniques per superar els nervis o com guanyar-te el públic.
EduCAT 2.0 és l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement
(TAC) destinats a tots els centres amb servei educatiu de Catalunya. Així
promou l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i
aprenentatge. Conté a més un eix vertebrador pedagògic el qual el seu focus
principal és que els alumnes adquireixin la competència digital per facilitar un
aprenentatge més autònom i personalitzat. Com es veu la formació del
professorat en les noves tecnologies resulta cabdal i és per això que el
programa eduCAT 2.0 aporta cursos de formació amb l’objectiu final que cada
centra millori l’aprenentatge dels alumnes.
A GITIC avui hem construït un mapa d’aprenentatge utilitzant Pearltrees, un servei que es caracteritza per la construcció d’un arbre el qual està format per perles que s’uneixen entre elles. Aquestes perles tenen la peculiaritat que són adreces webs les quals un mateix estableix connexions per crear les pròpies estructures. Quan “cliquem” una d’aquestes perles s'obre automàticament la pàgina web que poden ser blogs, tweets, notícies, etc. La instal·lació de bookmarklets resulta convenient per unir més directament les adreces.
Pearltrees d'eduCAT 2.0
En el meu arbre es pot veure un exemple del què es podria fer amb el
Pearltrees. He posat com a eix central o tronc eduCat 2.0 i després he anat construint l'arbre posant adreces de notícies extretes del Google Reader, també un
determinat tweet en concret, o fins i
tot aquesta mateixa entrada del dossier d’aprenentatge.
Com es veu el resultat final és molt visual i molt ràpid de manejar. A més, com que Pearltrees es guarda a Internet, inclou que l'arbre creat pugui ser vist pels altres usuaris i
així poder compartir coneixements. Pots també agafar les perles dels altres i
posar-les en el teu arbre (sempre es notifica quan hi ha algú que n’agafa).
Reflexió
Per una banda, destaquem del Pearltrees la seva força visual, ja que és
clar i a la vegada molt organitzat pels usuaris; i, per l’altra banda, és molt
social perquè es comparteix tot el que es crea. De manera que Pearltrees proporciona
la construcció d’esquemes de coneixements significatius tot enriquint-ho amb la comparació
dels esquemes dels altres. Sens dubte, aquí queda comprovada l’eficàcia de les
eines digital actuals per l’ajuda dels nostres aprenentatges. Doncs què millor que
comptar amb aquest recurs quan siguem mestres.
A GITIC per tal de que tot ens quedi molt organitzat
Peartrees
descripción un arbre amb una sèrie de perles. aquestes dreces tenen un enllaços que estan entorn a un nucli central. la podem vincular en altres eines com Twitter o en el mur del Facebook.
la creació d'aquest arbre es guarda a Internet.
Mapa d'aprenentatge Peartrees .... és perfecte per crear un reflexió de totes les webs d'interès unint-es entre elles.
per utilitzar peatreees hi ha que donar-se d'alta. és molt convenient insta·lar l'extensió dels bookmarklets ja que servixen per unir més directament els articles, noticies etc.
per tal de fer un bon arbre cal llegir-se primer els articles perquè hi hagi una bona coneixxió entre perles.
podem utilitzar diverses fonts d'informació com ara googlereader, twitter, mr wong
per acabar de rodonir de coneixer les aplicacions del programa de pearltrees hem buscat a altres usuaris que tembé tinguéssin informació de educat 2.0 i em agafat
és molt uti per contrucció d'arbrre saber que hi ha gent qu etamb´econtrueix mateixos arbres.
reflexió:
dóna un caracter actitudinal dibuixat gàficat aparitr d'un fil d'aprenentatge que com més apliacions i unions hi hagi es converteix en un arbre.
és perfcete per la construcció de coneixemnt. aprenentage significatiu
El dia 20 de novembre, després de la Setmana d'Activitats
Extraordinàries, uns quants del seminari vam anar a visitar elMuseu de la Xocolataper tal d'informar-nos dels serveis i
la seva oferta educativa que prestava.
ElMuseu de la Xocolataés un espai situat al carrer Comerç nº 36 que a més
d'introduir-te en els orígens, la història i l'elaboració del xocolata, també
és perfecte perquè nens i nenes puguin gaudir de creacions de figures de
xocolates ensenyades per professionals o d'una primera elaboració de
postres.
Així doncs, el museu
ofereix diverses activitats culturals i didàctiques tan per grups escolars com
per celebracions de festes infantils.
Avui a GITIC ens han ensenyat per primer cop l'Scratch. Scratch és un programa dissenyat com a
mitjà d’expressió per ajudar tant nens com joves a expressar les seves idees
de forma creativa. Al mateix temps desenvolupa habilitats tant de pensament lògic
com d’aprenentatge enfocades per rebre aquest món de les noves tecnològic. Permet crear fàcilment històries interactives
pròpies, animacions, jocs, gravar sons i realitzar creacions artístiques.
Com a futurs mestres podem usar Scratch,
ja que resulta un programa perfecte per crear, reflexionar i experimentar per aquells que n’inicien en la programació. A
més, com que les creacions poden ser compartides, la comparació i la posada en comú dels diferents treballs és molt enriquidor per part de l'alumnes i, per suposat, també pel professor.
A continuació adjunto un exemple del que es podria fer amb Scratch:
ElZonaClic també és un
altre tipus de programa molt útil per les escoles on es poden trobar tot tipus
d'activitats classificades amb diferents nivells i àrees. Recordo que
jo mateixa a Primària havia utilitzat aquestes activitats per repassar i
aprofundir en diverses assignatures com matemàtiques o català. També nosaltres
com a futurs mestres podem tenir presenten el ZonaClic per ampliar o introduir
nous aprenentatges.
Google Websés un eina de Google que permet crear
webs pròpies i compartir-les amb altres usuaris. Es pot publicar i usar
qualsevol material en qualsevol format com per exemple enllaçar eines com Twitter
o Prezi (si entres dins de l’enllaç de la meva web o veuràs). Com que és via
Internet té la possibilitat de poder accedir-hi en qualsevol sistema operador
igual que altres eines Google com ara el Google Reader, Google Documents, GMail
etc. També es pot personalitzar estèticament la web.
Trobo que Google Webs és una eina molt senzilla d'utilitzar. Malgrat
que no s'aconsegueix fer una web tan atractiva com moltes altres d’Internet, dominar-la ens pot ser molt eficaç com ara per presentar un treball.
Com a futurs mestres podríem utilitzar Google Webs per exemple per anar posant propostes d'activitats pels nens o informació educativa
que anem trobant, ja que com és un lloc on tothom hi pot participar, es podrien
emmagatzemar recursos i compartir-los.
Windows Movie Maker és un software
d'edició de vídeo creat per Microsoft. A GITIC l'hem utilitzat per crear vídeos amb una sèries d'imatges i títols
que van passant a través de diverses transicions. És genial per fer una petita
exposició de fotos com per exemple de viatges, ja que resulta àgil de mirar. A més, es pot combinar amb música la qual
pot ser baixada del Youtube o cançons modificades per Audacity.
En aquesta
imatge es mostra el programa Movie Maker. El que es troba subratllat amb groc
són les possibles eines que podem utilitzar per fer més amè el vídeo com ara
les transicions, les animacions o els efectes visuals.
Seguidament us presento el que seria un possible resultat final:
Exemple Movie Maker
Audacity és una aplicació informàtica de gravació i
edició de vídeo. A GITIC l’hem utilitzat per agregar efectes de sons o bé per
modificar-los com ara ajuntant o barrejant cançons. Després, per
exemple, hem afegit aquest sons modificats al Movie Maker.
Personalment, Movie Maker és un programa d'edició de vídeo molt senzill
d'utilitzar perquè de seguida li agafes el truc, fins i tot pot arribar a
enganxar i, com que també és molt pràctic, va perfecte per fer una presentació de treball. Passa el mateix amb Audacity però és clar no te tants recursos com el Movie Maker. Com a futurs mestres podríem
utilitzar aquest dos programes perquè els nens es familiaritzessin en el món de
la comunicació digital retallant sons o trossos de pel·lícules, documentals o
vídeos fets per ells mateixos. D’aquesta manera, tindrien l'oportunitat d'experimentar amb el seu
primer muntatge ajudant-los a que fessin un pas més cap a la seva creativitat i
cap a saber moure’s pels recursos digitals. Com ja sabem imprescindible actualment.
Prezi és una aplicació de presentació
online i una eina narrativa que utilitza només un sol llenç en lloc de
diapositives tradicionals i separades com el PowerPoint. Es
caracteritza per incerta arxius multimèdia, imatges, vídeos o altres
objectes. A més, es pot treballar en grup invitant a altres membres en
l’edició de la presentació.
Per entrar a Prezi és necessari ser usuari i haver-te inscrit
abans. Per exemple, nosaltres ho hem fet pel correu de Blanquerna o pel
Gmail.
A GITIC ens pot ser molt útil per fer
una molt bona presentació de treball via multimèdia, ja que visualment és molt
atractiu pels espectadors. Tot i això, opino que s’ha de vigilar de no abusar
massa de les seves aplicacions com ara els afectes de moviment, ja que podria
resultar excessiu.
Per acabar, com a mestres podríem ensenyar
als nostres alumnes el Prezi com una eina bàsica perquè experimentin amb les
TIC. Aporta moltíssimes coses com ara l'experimentació amb el moviment, el
color, les imatges, el text i els vídeos. També podríem fer-lo servir com a
suport per fer un enorme esquema d'aprenentatge de tot el que anem aprenent.
A continuació us deixo un petit
exemple del que seria una presentació del Prezi:
Avui, a grup gran de COED, ens hem introduït en el món de la comunicació digital i què millor
que per ensenyar-nos-ho ens ho expliquin a través d’un vídeo-entrevista.
Destaquem els aspectes més importants de l'entrevista:
Ens referim a comunicació digital a tot allò que informa pel medi visual,
ja sigui cinema, televisió, anuncis, etc. Creiem que quan veiem les imatges
creiem saber, però no només sent audiència podem adquirir les competències
necessàries per valorar un vídeo. La càmera adquireix un determinat punt de
vista i estatus seleccionant una realitat. Al representar aquesta realitat
provoca a l’espectador que, apart de quedar-se amb el personatge, el producte,
etc., també es quedi inconscientment en com hauria de ser la seva pròpia realitat.
Per tant, excepte certs vídeos, la majoria transmeten certs valors que
nosaltres sense adonar-nos assimilem. ¿No ens hem cregut molt cops que existeix
un amor per sempre com a les pel·lícules Disney?
Com a
futurs mestres, hem de tenir en compte la relació que tenen els nens amb la
pantalla. Hem de saber que existeixen diversos tipus d’educació i que la que ensenyarem
nosaltres a l’escola, l’educació formal, no és l’única. Hi ha altres, com l'educació informal i en aquest cas entrarien els mitjans audiovisuals, que no
deixen de transmetre coneixements, valors, aptituds, etc. D'aquesta manera,
seria molt necessari que la comunicació digital agafés els comandaments de
responsabilitats, ja que no deixen d'educar la població. Però, com que no és així, l’escola,
davant d’aquest mitjà de comunicació tan potent d’ensenyament, ha de treballar
conjuntament amb les famílies i formar-los perquè adquireixin
responsabilitats en relació amb el què miren els seus fills.
A continuació, per veure l'ampli ventall d'informació que podem rebre dels mitjans de comunicació analitzarem un anunci:
El anunci va dirigit
a totes les famílies i mostra, encara que nosaltres no ho veiem des d'un primer moment, la família ideal composta per pare, mare, fill i filla amb un estatus mig alt. Un dels ideals per ser feliç casi obligats acomplir en la nostra societat.
Per una banda, si veiem l'anunci dels del punt de vista d’un pare o mare, relacionem
el monstre amb els nostres fills que no paren de créixer i créixer i, per molt que no
parin, aquest cotxe és l'ideal perquè mai no se't quedi petit. Aquest, seria el missatge principal que llençaria l'anunci. Però a més, també juga amb la part sentimental de l'espectador adult: els nens de l'anunci s’estimen molt el monstre i què millor que dóna’ls-hi el que més
volen. Per tant, els pares per sentir-nos feliços hem de fer tot el possible
perquè els nostres fills ho tinguin tot.
Per l'altra banda, si veiem l’anunci des del
punt de vista d’un nen, segurament els hi queda més l’estima que tenen els nens de l'anunci cap al monstre. Així que ho poden comparar amb tenir una mascota. Ja des de petits els nens se'ls hi transmet que la família ideal, "normal" o correcta és aquella amb casa i gos, per exemple.
En definitiva, l’anunci no deixa de transmetre missatges o, potser més ben dit, valors que nosaltres no conscients des d'un primer moment com seria el de "com han de ser" les famílies. Afegeixo que l’anunci, per a que tingui més ressò, posen una música que enganxa i també un cameo d’un anunci anterior de la mateixa companyia. Fixa’t amb el
peluix de porquet i mira't aquest altre anunci:
En conclusió, la
comunicació digital és un tema molt curiós, ens és molt familiar, però a la
vegada desconegut. Sens dubte, és necessari la formació del llenguatge
audiovisual i, per aconseguir-ho, és bàsic la cooperació d’escoles,
especialistes, pares, etc. Tot i això, els metres mai no podrem ser substituïts
pels mitjans audiovisuals, ja que els nostres alumnes necessiten aprendre
compaginant el llenguatge escrit i l’oral.
Afegeixo ja per últim i en relació
al tema, que el meu treball de recerca de batxillerat Els rols de
gènere en les pel·lícules PIXAR analitzava aquestes pel·lícules tan
famoses com Toy Story,Los Increíbles, Ratatouille,
Wall·e, Up centrant-se en quina diferència de papers hi ha entre els rols
femenins i els masculins, si presentaven estereotips, etc. Va ser molt interessant perquè vaig treure conclusions que si no hagués fet el treball no ho hagués vist. La principal conclusió va ser que els nois s'emportaven tots els papers protagonistes.
CmapTools és un programa que facilita la construcció de mapes conceptuals d'una manera senzilla
i ràpida. Bàsicament pot configurar lletres, colors, mides i establir enllaços amb diverses webs amb l'objectiu
de crear un mapa personalitzat. A més, una de les innovacions que presenta és
que permet guardar el mapa conceptual en una carpeta compartida via Internet juntament
amb tots els mapes dels altres usuaris. D'aquesta manera, mostra col·leccions
de treballs que poden ser utilitzades com a guia pels nostres projectes o com a
base per dissenyar un mapa. Per tant, en poques paraules, CmapTools és fàcil
d'utilitzar, intuïtiu i mostra infinitats d'exemples.
Personalment, no només podem utilitzar CmapTools per organitzar o vincular
el que aprenem a GITIC, sinó també, per exemple, per resumir o
esquematitzar conceptes de moltes altres assignatures. En conclusió, és un programa que fa més ric el nostre aprenentatge aclarint i sobretot enllaçant
esquemes de coneixement.
Finalment, com a mestres, podríem utilitzar CmapTools per ensenyar als nens
com es podem enllaçar els diferents conceptes treballats en les assignatures i,
així, ajudar-los a millorar els seus esquemes de coneixement. O, també, motivar-los a construir el seu propi mapa i, després, que puguin comparar-lo amb
el dels seus companys.
Mr. Wong és un marcadors social gratuït.A GITIC ens
han ensenyat aquesta eina per guardar de forma pública o privada determinades
pàgines webs, blogs, notícies etc. que podem trobar interessants. Fins i tot
també de marcadors d’altres persones, ja que és possible l’agregació d’amics.A més, altres de les opcions que té és que els marcadors poden ser
publicats a Twitter i també al revés, els
tweets poden ser guardat
a Mr Wong.
Mr. Wong
Per exemple, una de les molt
bones aplicacions que té perquè puguis guardar amb més rapidesa els marcadors
és anar a Ayuda i a la barra lateral
d’abaix a l’esquerra i “clicar” Barra de
herramientas para Firefox, aleshores a la pàgina oberta buscar un apartat que
posa Bookmarklets para otros navegadores i
un cop allà arrossegar Marcar sitio
cap a la barra de Google Chrome. D’aquesta manera, tenint aquest bookmarklet en
la barra de favoritos de Chrome, només
cal que quan volguem guardar una pàgina a Mr. Wong “cliquem” Marcar Sitio i automàticament queda guardat.
Altres dels avantatges que té és
que per organitzar els marcadors podem etiquetar-los. Com podeu veure a la
imatge següent hi ha una petita mostra de les meves etiquetes.
Etiquetes
També compta amb la possibilitat
de poder escriure una breu descripció a les etiquetes perquè així no sigui
oblidat el seu significat. El meu Mr. Wong
Trobo que Mr. Wong ens pot
resultar de gran utilitat d’aquí quan siguem grans, ja que qualsevol pàgina web
que ens pugui interessar per la millora del nostre ensenyament queda allà
guardat i organitzat. A més, com que és un lloc on el coneixement s’intercanvia,
es comparteix i s’emmagatzema, aquesta eina promou un moviment d’aprenentatges
que com a mestres ens pot arribar a ser molt útil.
Avui
a petit grup de COED hem fet una exposició de fotografies artístiques.
En relació
a aquesta activitat i l'entrada del blog sobre la descripció, el dimecres passat en gran
grup també vam fer una altra activitat anomenadaQui sóc, jo?Havíem de descriure’ns a
nosaltres mateixos els quals havíem de ressaltar l’aspecte o el caràcter de
cadascú amb l'objectiu de què els nostres companys ens poguessin identificar
quan les llegíssim.
Doncs
bé, seguint amb l’activitat d'avui, en lloc d'una descripció d'un mateix per
escrit, hem fet una descripció d'un company, però amb la diferència de què era una
descripció visual. L’aula s’ha omplert de fotografies com si fos una galeria i
hem estat passejant observant-les i intentant endevinar quina descrivia a cada
persona. Després, cadascú davant de tota la classe ha fet una petita descripció
de perquè havia triat aquesta foto.
En
la meva fotografia he descrit a la Tania que, encara que no la conec molt bé,
he ressaltat els aspectes que la caracteritzen més com ara el taekwondo i el
teatre. A més, per no fer-ho tot molt materialista he donat ànima a la fotografia
afegint un cor i també un gran somriure. Per últim, l'he titulat Quan
s'alça el teló fent referència a l'instant precís de quan estàs a punt
de veure un espectacle i tens aquella emoció i aquells nervis de no saber amb
què et trobaràs. Més o menys el que passa quan coneixes per primer cop algú. És
un misteri.
Quan s'alça el teló
Aquest treball
tan creatiu i artístic m'ha semblat que és molt bona idea sobretot perquè desperta l’interès i la motivació de
cada persona que habitualment no es
troben en altres treballs.
Avui, a petit grups
de COED, ens hem centrat principalment en el tema de la descripció. Aquesta
sessió m'ha semblat diferents i interessant, ja que, com jo no m'imaginava, no hem
treballat la típica descripció escrita en una paper per llegir-la,
analitzar-la. etc. sinó que l'hem treballat a partir d'altres formes que a continuació
us explicaré. Però abans, vull aclarir i definir què és això de la
descripció.
La descripció pretén representar
lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, sentiments, etc. Es
poden escriure aspectes tant concrets com abstractes de la realitat proporcionant
informació i característiques diferents dels objectes. Hi ha dues classes de
descripció, l’objectiva i la subjectiva, que depenen de la situació
comunicativa i del grau d’importància a ordenar la informació. En la descripció objectiva l’autor adopta una
actitud imparcial limitant a descriure les característiques. Un exemple
d’aquest tipus de descripció serien els textos acadèmics i científics. En
canvi, en la descripció subjectiva l’autor
reflecteix què li suggereix l’objecte que descriu.
Com us comentava el
principi, hem treballat la descripció d’una manera molt peculiar: a partir de cançons. Algunes que hem escoltat i analitzat han estat:
El gripau blau d’Ara va de bo, Lila dels Whiskyn’s, Pedro Navaja d’en Gato Peréz, Com un puny de Raimon i La nit de Sant Joan de Sisa. Totes les cançons
descrivien un personatga el qual algunes descripcions ressaltaven més la part sentimental i altres aconseguien
una escenificació més visual.
Després hem vist
altres maneres originals de descriure com ara la poesia visual de Joan
Brossa. Us adjuntaré unes imatge perquè us feu una idea dels mil de poemes visuals que
es poden crear.
En aquesta poema
objecte veiem un barret de copa que té enganxat una clau de corda. Podríem
interpretar el seu significat com a crítica a la burgesia aristocràtica: una
persona elegant però que sempre manté una actitud d’apariència, irreal, ja que
va igual que els ninots de corda.
En aquest altre poema
objecte veiem que hi ha un llibre obert on s’intercalen amb les seves pàgines
bitllets antics com si es tractessin de punts de llibre. El seu significat
pot ser interpretat de diverses maneres: llegir llibres ens enriqueix, els llibres valen molts diners, els escritors en el fons escriuen pensant només amb els diners o el llibre que podria semblar una bíblia la qual pot fer referència a que l’església només es mou pels diners. Veure més exemples sobre la poesia visual de Joan Brossa
Finalment a classe
hem escoltat un conte explicat i cantat per Xesco Boix titulat Aviyuyu el qual
també feia referència a una descripció d'un personatge en aquest cas fantàstic. Web de Xesco Boix
Per acabar aquesta entrada, he volgut fer la meva aportació amb una cançó
titulada La cançó del Soldadet del grup català Manel que fa
referència a una petita descripció melancòlica de la situació que es troben molts
dels soldats en les guerres. Em fa il·lusió posar-la, perquè el primer cop que
la vaig escoltar vaig imaginar-me, per la descripció que feia la cançó, justament
el principi de la pel·lículaSalvar
el soldado Ryan de Steven Spielberg.
Per tant, he volgut convidar-vos a veure aquest vídeo que resulta que algú va
descobrir també aquesta relació amb la lletra i la imatge i que, a més, va
tenir la idea genial de fer un muntatge amb la cançó i la pel·lícula. Llàstima
que ara em queda el dubte de si Manel s’ha inspirat en la pel·lícula per fer la
cançó o és pura coincidència. Podria ser...
Vídeo La cançó del soldadet de Manel
Altres
cançons catalanes actuals que tenen descripció són: