Charles Crook planteja l’ús de l’ordinador
dins de les aules educatives. Segons aquest autor hi ha quatre models d’ús que
es poden plantejar en forma de metàfores les quals ens faciliten entendre com
les noves tecnologies ens ajuden a aprendre. Per tant, l’ordinador té diversos
papers: l’ordinador com a tutor, l’ordinador com a alumne, l’ordinador com a
simulador i l’ordinador com a eina; que equivalen a les metàfores: tutorial, de
la construcció, del laboratori i de la caixa d’eines.
Ampliaré dos de les quatre metàfores que m’han semblat més interessants i
les relacionaré amb algunes activitats realitzades a GITIC.
Primerament parlaré de la metàfora
de la construcció o l’ordinador com
a l’alumne. Bàsicament es tracta d’una visió de l’ús educatiu de l’ordinador
centrat en l’alumne el qual controla o domina la màquina, no al revés. És un
aprenentatge exploratori, per descoberta, seguint un procés reflexiu i actiu. El
nen és el qui inventa, construeix, ensenya donant instruccions a l’ordinador. L’alumne
és el protagonista del seu propi ensenyament i el mestre l’acompanya en el seu
procés de treball procurant de que obtingui les pròpies i també bones
reflexions. Amb altres paraules, seria una descoberta guiada.
Alguna de les activitats que anirien lligada amb aquesta metàfora de la
construcció seria per exemple l’Scratch com un programa en que l’experimentació
amb les idees es fa a través de l'invent de
personatges, històries, textos i moviment. A més, el fet de que sigui un
programa que es comparteixi amb altres usuaris i, per tant, es comparari; facilita
que hi hagi més recursos per crear nous dissenys.
Un altre activitat que es podria relacionar, però potser no resultaria tant
creativa com l’Scratch, seria el Prezi, ja que també té una part artística de
crear moviment amb les imatges, textos, vídeos, etc.
La veritat és que ara m’estic adonant que molts programes treballats a
GITIC són fruit de saber anar provant i, sobretot, d’anar agafant confiança com
serien el cas de Movie Maker i Audacity. Dos programes de Windows que la part
visual i el so són els dos fonaments principals de l’experimentació.
Personalment, aquest programes o eines no me’ls han ensenyat, he sigut jo
que de mica en mica he anat aprenent i descobrint per mi sola com funcionen. I
crec que així és quan més es gaudeix de l’aprenentatge, perquè te’l fas teu.
Segonament vull parlar de la
metàfora de la caixa d’eines o l’ordinador
com a eina. L’ús de l’ordinador com a suport per gestionar i organitzar els
aprenentatges dels alumnes.
Podríem aquí esmentar diverses activitats dutes a terme a GITIC com ara el
CmapTools. Una eina que permet mitjançant un esquema conceptual construir de
manera clara els propis aprenentatges i, per tant, ordenar-los amb la
possibilitat d’incloure enllaços amb adreces web.
Després, una altra eina que també és molt semblant seria el Pearltrees com
a organitzador de webs, blogs, notícies, etc. que entre aquestes la connexió de
coneixements no es faria amb paraules clau, a diferència de CmapTools, sinó amb
adreces.
Finalment, si volem un bon organitzador per tenir-ho tot allò classificat i
ordenat el Mr. Wong és l’eina més eficaç per emmagatzemar tot allò que ens
pugui interessar. A més, les etiquetes, que ajuden a ordenar les adreces, tenen
la possibilitat de posar una breu descripció com a recordatori del què s'ha guardat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada