Durant els
tres últims dimecres de COED hem estat fent una hora dedicada a la
recitació de poemes. Cadascú de la classe s'ha hagut d'aprendre un poema que fos
català, d'autor reconegut i que durés un temps d'un o dos minuts per després
recitar-lo de memòria davant de tota la classe. El meu poeta escollit he volgut
que fos una mica diferent als altres, és a dir, que l'autor no fos un dels poetes
populars català i que per tant fos modern. Bàsicament perquè cridés l'atenció al públic. El
final m'he decantat pel poeta i científic David Jou catedràtic de física de la
Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de
la Reial Acadèmia de Doctors. És autor d'una àmplia obra científica i poètica
que ha estat parcialment traduïda a diverses llengües. El poema triat es
diu l'Infinit i Jou aconsegueix transmetre aquest misteri que envolta l'univers
gràcies al seu llenguatge poètic.
L’infinit - Les
escriptures de l’Univers
Em negaves, infinit,
m’anul·laves sota túmuls de
llum indiferent,
m’aclaparaves amb vertígens de
buit,
m’esglaiaves amb silencis
d’astres mort,
creixies sense fi en tots els
telescopis,
i sabíem que seguies més enllà
de tota mirada,
de tota fantasia del desig i
tota gosadia de la ment.
Però ara sentim una altra música:
si no fossis tan gran no
podríem ser,
el foc de les estrelles no ens
hauria sabut coure.
El nostre preu és l’infinit,
maternal, paternal, fredament
condescendent,
clavat a l’ànima en forma de
nostàlgia,
un pes massa gran per
resistir-lo,
però no de buidor
sinó de no saber com dir una
carn tan fosca
amb claror que estigui a
l’altura de tants astres.
Germans de l’infinit però clavats a la mort,
sense saber com acceptar la
finitud del temps
ni com omplir d’infinitud la
vida,
sota túmuls de llum
indiferent,
sota vertígens de buit,
sota silencis d’astres morts,
però sabent que són un preu
que no sabem com valdre.
A continuació us deixo alguns dels títols de les obres
poètiques i científiques perquè tingueu més referències sobre David Jou:
L'èxtasi i el càlcul (2002)
L'huracà sobre els mapes (2004)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada