dimecres, 28 de desembre del 2011

COED reflexions i adéus

Avui faré la meva última entrada de COED, per tant, com que és especial no posaré com en les altres entrades el que hem anat fent al llarg del semestre, sinó que serà una petita reflexió del que m’ha aportat l’assignatura.
Primerament, pensava que aquesta assignatura seria com les que sempre havia fet al llarg del batxillerat: escriure sense parar, molta teoria, molt estudiar, en definitiva, fer colzes. Però, a mesura que hem anat fent les activitats, m’ha sorprès lo entretinguda que era. És clar que hi ha hagut part d’estudi i teoria, però la manera com han estat plantejades les classes ha fet que l'assignatura fos més senzilla. Gràcies Imma per haver fet les classes tant dinàmiques i amb carinyo!
Segonament, vull dir que escriure en aquest blog m’ha sigut de gran ajuda. Aquestes reflexions en les entrades aconsegueixen repassar el que has fet a classe i deixa que els coneixements te’ls facis teus. He de dir que la part de construcció del blog que més m’ha agradat ha sigut la d’ampliació, més que el plantejament i la reflexió, ja que donava la llibertat de fer una petita aportació a l’assignatura potenciant la pròpia creativitat. I, confesso que tenia molt en compte que quedés estèticament bé la combinació de les imatges i el text.
Per acabar, les dues entrades de les que estic més satisfeta són la de la descripció i la de comunicació digital, ja que potser hi ha més reflexió i ampliació, encara que les altres també estan força bé.  
Bé, i ara sí que ja dic adéu dient molt bones festes i feliç any 2012!


Llegim per Nadal!

dimarts, 27 de desembre del 2011

GITIC reflexions i adéus

Per acabar el meu blog de GITIC faré la meva última entrada fent una reflexió de com m’han servit les diverses sessions.

Per una banda, vull centrar-me en el blog. El fet d’escriure i publicar m’ha donat la possibilitat de repassar i reflexionar lliurement amb les meves pròpies paraules els aprenentatges que anàvem donant a l’aula. Estic bastant satisfeta de com m’ha quedat finalment perquè he tingut present les reflexions de cada activitat i de que tot quedés rodó afegint imatges i enllaços.

Per l’altra banda, GITIC m’ha servit per ampliar petites coses que ja s’havia com ara el Twitter. Però, majoritàriament, m’ha donat a conèixer eines o programes que no sabia que existissis. Cada classe era una sorpresa. L’aprenentatge d’algunes activitats m’han ajudat moltíssim per fer els treballs en grups com és el cas de Google Documents o el Prezi. I també hi ha hagut altres activitats que m’han semblat molt interessants com ara l’Scratch que ben segur que quan faci de mestra donaré una classe dedicada a aquest programa.
Per acabar, vull dir que GITIC ha estat com un tast de moltes de les coses que podem aprendre en aquest món digital. El Jorge ens ha donat a l’abast molts recursos útils que nosaltres podrem utilitzar quan siguem mestres, però, tot i això, hem de tenir les portes ben obertes amb les TIC, ja que aquest món canvia en una velocitat impressionant i els mestres no ens podem permetre quedar-nos enrere.
I ara sí que dic adéu desitjant molt bones festes i feliç 2012!


Pares Noel ocupats amb les TIC

dijous, 15 de desembre del 2011

Taxonomia digital de Bloom

La Taxonomia de Bloom és un esquema on es representa ordenats per nivells quines són les habilitats del pensament humà. Va ser creat, principalment, com a eina per establir objectius en l’aprenentatge, per tant, un significat sinònim de la Taxonomia de Bloom es podria entendre com: els objectius del procés d’aprenentatge. D’aquesta manera, els educador hem d’agafar aquesta eina fonamental com a marc per establir els nostres propòsits d’ensenyament.

Fa relativament poc s’ha actualitzat la Taxonomia de Bloom encaixant-la en el món digital completant cada categoria amb nous verbs i eines que possibiliten el desenvolupament de les habilitats de Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear, les quals es troben, ordenades per aquest mateix ordre, les que són d’ordre d’inferior i les que són de superior (com es pot veure en la imatge). 




















A continuació aplicarem les diverses activitats que hem anat fet a GITIC i COED amb les habilitats de pensament que presenta la Taxonomia de Bloom. Començarem per les d’ordre inferior i anirem pujant per el seu grau de complexitat.



Recordar també inclou en la Taxonomia digital de Bloom verbs com reconèixer, llistar, descriure, identificar, localitzar, trobar, etc. Podríem relacionar-ho a GITIC per exemple amb la recerca per Internet ja sigui en cercadors com Google, Youtube, etc; “tweetejar” o utilitzar bookmarklets en el Mr. Wong, ja que marques i classifiques determinades adreces preferides. A COED el podríem relacionar alhora d’escriure i subratllar un text o recordar un determinat esquema.



Comprendre també significa interpretar, resumir, classificar, comparar, explicar, exemplificar, etc. Per una banda a GITIC ho relacionem en participar en les xarxes socials, però amb la intenció de comentar. En aquest cas també parlaríem del Twitter o bé dels blogs. Etiquetar en el Mr. Wong i posar un petit significat clau de l’adreça, també estaria en aquest nivell d’habilitats del pensament. Per l’altra banda a COED podríem relacionar comprendre amb fer una breu síntesi o també per exemple quan en un treball en grup poses en comú els diferents aspectes d’un text, ja que a la vegada contribueixes i expliques.  



Aplicar també vol dir exercir, utilitzar, executar, etc. Per exemple pel que fa a GITIC ho podríem comparar amb publicar a Blogger en el nostre dossier d’aprenentatge, ja que aniríem comentant a les nostres entrades el que aprenem. I, pel que fa a COED, precisament aplicaríem la teoria treballada a classe amb la pràctica. Per exemple, el que llegim a Com parlar bé en públic després ho aplicaríem en els nostres discursos.  

Analitzar amb altres paraules també significa comparar, atribuir, trobar, estructurar, integrar, etc. A GITIC utilitzant CmapTools, Pearltrees o Mr. Wong analitzaries conceptes i per tant els organitzaries, estructuraries, enllaçaries, atribuiries etiquetes, entre d’altres. A COED, en canvi, seria fer el teu propi esquema de continguts teòrics o bé analitzar els propis treballs o els dels altres per millorar. 



Avaluar és igual a altres verbs com revisar, formular hipòtesi, criticar, experimentar, jutjar, provar, detectar, etc. A GTIC entraria per exemple publicar o comentar més profundament en blogs i a COED fer per exemple un autoavaluació de la recitació del poema enfocant-t’ho, es clar, cap a una millora per complir els requisits del significat d’avaluar. També una altra activitat com a exemple seria l’avaluació de les exposicions d’Identitat i territori com a model d’avaluació per al altres però més per a tu mateix.




Crear finalment també significa dissenyar, contribuir, planejar, produir, idear, elaborar, etc. Seria per GITIC qualsevol programa que fos creatiu com l’Scratch o de creació de vídeo com el Movie Maker. A COED  seria qualsevol treball que fos individual com per exemple el de Qui ets, tu? o que també fos en grup com el d’Indentitat i territori, ja que es necessària la col·laboració, el debat, la planificació, l’elaboració, la imaginació, etc.  




Com es pot utilitzar l'ordinador a l'aula?

Charles Crook planteja l’ús de l’ordinador dins de les aules educatives. Segons aquest autor hi ha quatre models d’ús que es poden plantejar en forma de metàfores les quals ens faciliten entendre com les noves tecnologies ens ajuden a aprendre. Per tant, l’ordinador té diversos papers: l’ordinador com a tutor, l’ordinador com a alumne, l’ordinador com a simulador i l’ordinador com a eina; que equivalen a les metàfores: tutorial, de la construcció, del laboratori i de la caixa d’eines.  
  

Ampliaré dos de les quatre metàfores que m’han semblat més interessants i les relacionaré amb algunes activitats realitzades a GITIC.


Primerament parlaré de la metàfora de la construcció o l’ordinador com a l’alumne. Bàsicament es tracta d’una visió de l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne el qual controla o domina la màquina, no al revés. És un aprenentatge exploratori, per descoberta, seguint un procés reflexiu i actiu. El nen és el qui inventa, construeix, ensenya donant instruccions a l’ordinador. L’alumne és el protagonista del seu propi ensenyament i el mestre l’acompanya en el seu procés de treball procurant de que obtingui les pròpies i també bones reflexions. Amb altres paraules, seria una descoberta guiada.

Alguna de les activitats que anirien lligada amb aquesta metàfora de la construcció seria per exemple l’Scratch com un programa en que l’experimentació amb les idees es fa a través de l'invent de personatges, històries, textos i moviment. A més, el fet de que sigui un programa que es comparteixi amb altres usuaris i, per tant, es comparari; facilita que hi hagi més recursos per crear nous dissenys.  

Un altre activitat que es podria relacionar, però potser no resultaria tant creativa com l’Scratch, seria el Prezi, ja que també té una part artística de crear moviment amb les imatges, textos, vídeos, etc.

La veritat és que ara m’estic adonant que molts programes treballats a GITIC són fruit de saber anar provant i, sobretot, d’anar agafant confiança com serien el cas de Movie Maker i Audacity. Dos programes de Windows que la part visual i el so són els dos fonaments principals de l’experimentació.

Personalment, aquest programes o eines no me’ls han ensenyat, he sigut jo que de mica en mica he anat aprenent i descobrint per mi sola com funcionen. I crec que així és quan més es gaudeix de l’aprenentatge, perquè te’l fas teu.


Segonament vull parlar de la metàfora de la caixa d’eines o l’ordinador com a eina. L’ús de l’ordinador com a suport per gestionar i organitzar els aprenentatges dels alumnes.

Podríem aquí esmentar diverses activitats dutes a terme a GITIC com ara el CmapTools. Una eina que permet mitjançant un esquema conceptual construir de manera clara els propis aprenentatges i, per tant, ordenar-los amb la possibilitat d’incloure enllaços amb adreces web.

Després, una altra eina que també és molt semblant seria el Pearltrees com a organitzador de webs, blogs, notícies, etc. que entre aquestes la connexió de coneixements no es faria amb paraules clau, a diferència de CmapTools, sinó amb adreces.

Finalment, si volem un bon organitzador per tenir-ho tot allò classificat i ordenat el Mr. Wong és l’eina més eficaç per emmagatzemar tot allò que ens pugui interessar. A més, les etiquetes, que ajuden a ordenar les adreces, tenen la possibilitat de posar una breu descripció com a recordatori del què s'ha guardat.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Poema


Durant els tres últims dimecres de COED hem estat fent una hora dedicada a la recitació de poemes. Cadascú de la classe s'ha hagut d'aprendre un poema que fos català, d'autor reconegut i que durés un temps d'un o dos minuts per després recitar-lo de memòria davant de tota la classe. El meu poeta escollit he volgut que fos una mica diferent als altres, és a dir, que l'autor no fos un dels poetes populars català i que per tant fos modern. Bàsicament perquè cridés l'atenció al públic. El final m'he decantat pel poeta i científic David Jou catedràtic de física de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la  Reial Acadèmia de Doctors. És autor d'una àmplia obra científica i poètica que ha estat parcialment traduïda a diverses llengües. El  poema triat es diu l'Infinit i Jou aconsegueix transmetre aquest misteri que envolta l'univers gràcies al seu llenguatge poètic.

L’infinit  -  Les escriptures de l’Univers

Em negaves, infinit,
m’anul·laves sota túmuls de llum indiferent,
m’aclaparaves amb vertígens de buit,                                                      
m’esglaiaves amb silencis d’astres mort,
creixies sense fi en tots els telescopis,
i sabíem que seguies més enllà de tota mirada,
de tota fantasia del desig i tota gosadia de la ment.
Però ara sentim una altra música:
si no fossis tan gran no podríem ser,
el foc de les estrelles no ens hauria sabut coure.
El nostre preu és l’infinit,
maternal, paternal, fredament condescendent,
clavat a l’ànima en forma de nostàlgia,
un pes massa gran per resistir-lo,
però no de buidor
sinó de no saber com dir una carn tan fosca
amb claror que estigui a l’altura de tants astres.
Germans de l’infinit però clavats a la mort,
sense saber com acceptar la finitud del temps
ni com omplir d’infinitud la vida,
sota túmuls de llum indiferent,
sota vertígens de buit,
sota silencis d’astres morts,
però sabent que són un preu que no sabem com valdre.



A continuació us deixo alguns dels títols de les obres poètiques i científiques perquè tingueu més referències sobre David Jou:

L'èxtasi i el càlcul (2002)
L'huracà sobre els mapes (2004)

dissabte, 3 de desembre del 2011

Com parlar bé en públic

Com que dintre de poc serem professors de primària i uns del reptes que ens hem d'enfrontar és en saber-nos expressar bé en públic ens hem llegit el llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat titulat Com parlar bé en públic.

Aquest llibre manual aconsegueix que se't quedi una ideal general de com es prepara un discurs, quines són les tècniques per superar els nervis o com guanyar-te el públic. 

dijous, 1 de desembre del 2011

Mapa d'aprenentatge eduCAT 2.0

Què és eduCAT 2.0?

EduCAT 2.0 és l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) destinats a tots els centres amb servei educatiu de Catalunya. Així promou l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Conté a més un eix vertebrador pedagògic el qual el seu focus principal és que els alumnes adquireixin la competència digital per facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat. Com es veu la formació del professorat en les noves tecnologies resulta cabdal i és per això que el programa eduCAT 2.0 aporta cursos de formació amb l’objectiu final que cada centra millori l’aprenentatge dels alumnes.

Veure més informació



Procés de construcció del mapa d’aprenentatge

A GITIC avui hem construït un mapa d’aprenentatge utilitzant Pearltrees, un servei que es caracteritza per la construcció d’un arbre el qual està format per perles que s’uneixen entre elles. Aquestes perles tenen la peculiaritat que són adreces webs les quals un mateix estableix connexions per crear les pròpies estructures. Quan “cliquem” una d’aquestes perles s'obre automàticament la pàgina web que poden ser blogs, tweets, notícies, etc. La instal·lació de bookmarklets resulta convenient per unir més directament les adreces.

Educat 2.0 and Material de formació in (elicodina)
Pearltrees d'eduCAT 2.0

En el meu arbre es pot veure un exemple del què es podria fer amb el Pearltrees. He posat com a eix central o tronc eduCat 2.0 i després he anat construint l'arbre posant adreces de notícies extretes del Google Reader, també un determinat tweet en concret, o fins i tot aquesta mateixa entrada del dossier d’aprenentatge.

Com es veu el resultat final és molt visual i molt ràpid de manejar. A més, com que Pearltrees es guarda a Internet, inclou que l'arbre creat pugui ser vist pels altres usuaris i així poder compartir coneixements. Pots també agafar les perles dels altres i posar-les en el teu arbre (sempre es notifica quan hi ha algú que n’agafa).


Reflexió

Per una banda, destaquem del Pearltrees la seva força visual, ja que és clar i a la vegada molt organitzat pels usuaris; i, per l’altra banda, és molt social perquè es comparteix tot el que es crea. De manera que Pearltrees proporciona la construcció d’esquemes de coneixements significatius tot enriquint-ho amb la comparació dels esquemes dels altres. Sens dubte, aquí queda comprovada l’eficàcia de les eines digital actuals per l’ajuda dels nostres aprenentatges. Doncs què millor que comptar amb aquest recurs quan siguem mestres.