Avui, a grup gran de COED, ens hem introduït en el món de la comunicació digital i què millor
que per ensenyar-nos-ho ens ho expliquin a través d’un vídeo-entrevista.
Destaquem els aspectes més importants de l'entrevista:
Ens referim a comunicació digital a tot allò que informa pel medi visual,
ja sigui cinema, televisió, anuncis, etc. Creiem que quan veiem les imatges
creiem saber, però no només sent audiència podem adquirir les competències
necessàries per valorar un vídeo. La càmera adquireix un determinat punt de
vista i estatus seleccionant una realitat. Al representar aquesta realitat
provoca a l’espectador que, apart de quedar-se amb el personatge, el producte,
etc., també es quedi inconscientment en com hauria de ser la seva pròpia realitat.
Per tant, excepte certs vídeos, la majoria transmeten certs valors que
nosaltres sense adonar-nos assimilem. ¿No ens hem cregut molt cops que existeix
un amor per sempre com a les pel·lícules Disney?
Com a
futurs mestres, hem de tenir en compte la relació que tenen els nens amb la
pantalla. Hem de saber que existeixen diversos tipus d’educació i que la que ensenyarem
nosaltres a l’escola, l’educació formal, no és l’única. Hi ha altres, com l'educació informal i en aquest cas entrarien els mitjans audiovisuals, que no
deixen de transmetre coneixements, valors, aptituds, etc. D'aquesta manera,
seria molt necessari que la comunicació digital agafés els comandaments de
responsabilitats, ja que no deixen d'educar la població. Però, com que no és així, l’escola,
davant d’aquest mitjà de comunicació tan potent d’ensenyament, ha de treballar
conjuntament amb les famílies i formar-los perquè adquireixin
responsabilitats en relació amb el què miren els seus fills.
A continuació, per veure l'ampli ventall d'informació que podem rebre dels mitjans de comunicació analitzarem un anunci:
El anunci va dirigit
a totes les famílies i mostra, encara que nosaltres no ho veiem des d'un primer moment, la família ideal composta per pare, mare, fill i filla amb un estatus mig alt. Un dels ideals per ser feliç casi obligats acomplir en la nostra societat.
Per una banda, si veiem l'anunci dels del punt de vista d’un pare o mare, relacionem
el monstre amb els nostres fills que no paren de créixer i créixer i, per molt que no
parin, aquest cotxe és l'ideal perquè mai no se't quedi petit. Aquest, seria el missatge principal que llençaria l'anunci. Però a més, també juga amb la part sentimental de l'espectador adult: els nens de l'anunci s’estimen molt el monstre i què millor que dóna’ls-hi el que més
volen. Per tant, els pares per sentir-nos feliços hem de fer tot el possible
perquè els nostres fills ho tinguin tot.
Per l'altra banda, si veiem l’anunci des del
punt de vista d’un nen, segurament els hi queda més l’estima que tenen els nens de l'anunci cap al monstre. Així que ho poden comparar amb tenir una mascota. Ja des de petits els nens se'ls hi transmet que la família ideal, "normal" o correcta és aquella amb casa i gos, per exemple.
En definitiva, l’anunci no deixa de transmetre missatges o, potser més ben dit, valors que nosaltres no conscients des d'un primer moment com seria el de "com han de ser" les famílies. Afegeixo que l’anunci, per a que tingui més ressò, posen una música que enganxa i també un cameo d’un anunci anterior de la mateixa companyia. Fixa’t amb el
peluix de porquet i mira't aquest altre anunci:
En conclusió, la
comunicació digital és un tema molt curiós, ens és molt familiar, però a la
vegada desconegut. Sens dubte, és necessari la formació del llenguatge
audiovisual i, per aconseguir-ho, és bàsic la cooperació d’escoles,
especialistes, pares, etc. Tot i això, els metres mai no podrem ser substituïts
pels mitjans audiovisuals, ja que els nostres alumnes necessiten aprendre
compaginant el llenguatge escrit i l’oral.
Afegeixo ja per últim i en relació
al tema, que el meu treball de recerca de batxillerat Els rols de
gènere en les pel·lícules PIXAR analitzava aquestes pel·lícules tan
famoses com Toy Story, Los Increíbles, Ratatouille,
Wall·e, Up centrant-se en quina diferència de papers hi ha entre els rols
femenins i els masculins, si presentaven estereotips, etc. Va ser molt interessant perquè vaig treure conclusions que si no hagués fet el treball no ho hagués vist. La principal conclusió va ser que els nois s'emportaven tots els papers protagonistes.
